La expectación y los debates generados después de la publicación del libro Elogio de la educación lenta (Domènech, 2009) nos llevan a presentar este primer monográfico en el que intentaremos abrir un primer abanico de reflexiones y campos de experiencias en torno a esta propuesta.

El moviment Slow (slow food, slow cities, slow sex i ara slow education, l'educació lenta) creix des de fa vint anys a un ritme imparable. Domènech i Honoré són els principals responsables del fet que també l'educació i la vida dels infants es mirin a la llum d'aquesta filosofia. Els hem proposat una conversa en forma d'intercanvi de correus electrònics, i s'hi han prestat encantats. Aquest n'és el resultat.

A continuació, presentem una proposta educativa on s'exposen estratègies didàctiques per a la ralentització, que, de manera metafòrica, anomenem pedagogia del caragol.

Aquest article ens convida a fer una reflexió sobre els temps que vivim a l'escola, atenent-ne la relativitat i com n'és de diferent l'apreciació que en fem els infants i les persones adultes. Sóc conscient de la importància que té sempre, però especialment en les primeres edats, perquè cal respectar els processos de vida dels infants, els seus ritmes, les seves necessitats i els seus horaris. Les bases pedagògiques del nostre projecte educatiu són sòlides i conseqüents amb la consideració i l'autonomia que necessiten nens i nenes per satisfer les seves necessitats autèntiques i així poder prendre decisions sense la directivitat de les persones adultes.

Trobar una forma de resoldre els conflictes a fi que quedem contents nosaltres i els infants és una bona manera de caminar cap a un ambient agradable i saludable. A Gira-sol fa temps que proposem respostes pacífiques a diferents situacions. Aquí trobareu algunes estratègies que seguim. Us animem perquè vosaltres també n'aneu trobant.

La reflexió sobre el temps en la societat actual ens remet a autors d'altres èpoques que ja feien referència a la idea de donar la durada necessària a cada acció. Avui sembla que, en educació i a nivell social, la falta de temps sigui un valor. L'autor ens mostra i ens demostra la conveniència de donar el temps que cal a cada fet i a cada persona, també ens recomana argumentadament una sèrie de pellícules on es reflecteix aquesta qüestió.

Aquestes línies volen donar a conèixer l'experiència dels ambients, que, per a nosaltres, és innovadora i que, des del nostre centre, valoram molt positivament, ja que engloba els principis educatius del que creiem que ha de ser una escola del segle actual i per al segle actual. Amb aquesta experiència, hem après una concepció i una organització noves de l'espai, dels materials i del temps: els ambients. Hem vist una forma nova d'enfrontar-nos als reptes educatius que ens planteja la societat actual i, per tant, ens encaminam cap a una manera diferent d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge infantil.

Com a conseqüència de l'elevada incidència de casos detectats d'alumnat de la nostra escola que presenta dislàlies, tant en educació infantil com en el primer cicle d'educació primària, va sorgir la necessitat de desenvolupar-hi un programa de prevenció de dislàlies en l'educació infantil.

Com dèiem a la presentació d'aquest monogràfic, els dubtes, els debats i les reflexions que s'han produït a l'entorn de la proposta sobre «educació lenta» no s'han centrat en els plantejaments generals, sinó en les possibilitats que, en els àmbits concrets de l'escola o personals, puguem realment dur a la pràctica alguns dels principis que proposem.